FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, o dia de feina, o dia laborable, o dia obrer] Dia en què es treballa, que no és de festa. dia feriat Dia en què estan tancats els tribunals. dia hàbil Dia que és utilitzable per a les actuacions judicials i administratives, que normalment no és feriat. dia [...]
d'un sol ús no retornable d'ús limitat de canvi freqüent no recarregable L'adjectiu castellà desechable, que s'aplica a tot allò que després de ser usat una vegada o un nombre limitat de vegades ja no és aprofitable i es pot llençar, pot tenir diferents traduccions en català. Normalment, s'utilitza [...]
Un fullet és un full imprès de dimensions reduïdes que normalment té una funció informativa o publicitària. Si el fullet es presenta doblegat, pot rebre el nom genèric de full desplegable. Si es presenta doblegat en dues o tres parts també es pot anomenar díptic o tríptic, fent referència al [...]
Per fer referència a un personatge pervers, amb males intencions i que normalment és l'enemic del protagonista d'una pel·lícula, novel·la, sèrie, etc., es poden fer servir els mots dolent, dolenta o malvat, malvada, entre d'altres. Per exemple:
La Reina de Cors és la dolenta d'Alícia al país de [...]
Els mots que comencen amb els grups consonàntics pn-, ps-, pt, gn-, mn- i alguns altres normalment es pronuncien emmudint la primera lletra. Ara bé, en un context molt formal en què la dicció és molt acurada, de vegades es pronuncia tot el grup consonàntic.
Aquests grups consonàntics es troben [...]
la preposició a i el segon, de), normalment s'elideix el complement del primer verb i només es manté el del segon. Per exemple:
Va i ve de Vic cada dia.
Cal anar i tornar pel mateix camí.
Hem pujat i baixat de Núria en tres hores.
N'estic tip: entra i surt de classe contínuament.
[...]
: Hem encarregat el càtering per a l'esmorzar del congrés.
El servei de restauració especialitzat en la preparació i el proveïment de càtering rep el nom de servei de càtering o, simplement, càtering. Normalment el servei inclou, a més de la preparació dels àpats, el transport, el reescalfament, la [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
, i no ce-de-érre)
UPC (u-pe-sé, i no u-pe-cé)
CNL (se-ena-éla, i no ce-ene-éle)
Cal tenir en compte que l'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i que normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
haver vingut.
Normalment, es troba aquest valor en oracions amb els adjectius fàcil, difícil, plàcid, dur, car o barat, o amb adjectius acabats en -ble o en -or, que indiquen possibilitat o predisposició. Per exemple:
És un recurs molt car per a la ciutat.
És una tasca massa difícil per a l'equip [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).